La Constitució del Principat d'Andorra proclama com a
principis inspiradors de l'acció de l'Estat el respecte
i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia,
la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat
de la persona. La norma fonamental incorpora així una
visió moderna dels poders públics com a garants
de les condicions d'igualtat en les que els ciutadans poden
exercir la seva llibertat. En una societat avançada,
el pes creixent de l'Administració pública i l'evolució
constant de les relacions econòmiques i financeres reclamen
uns comptes públics clars i equilibrats. D'altra banda,
el control democràtic dels poders públics ha de
permetre als ciutadans, cada cop més sensibilitzats,
jutjar les opcions polítiques també en funció
dels resultats de la seva gestió, la qual cosa exigeix
la creació d'instruments i de mecanismes adequats de
control dels moviments dels fons públics i de la gestió
dels cabals públics.
D'acord
amb el règim polític de Coprincipat parlamentari
que s'ha dotat Andorra, la Constitució atribueix al Consell
General, representant del poble andorrà, la potestat
d'impulsar i controlar l'acció política del Govern.
D'altra banda, la Llei general de les finances públiques
de 19 de desembre de 1996, en la seva exposició de motius,
aconsella la creació d'un Tribunal de Comptes per tal
que d'una manera independent i tècnica supervisi el compliment
de l'ordenament jurídic en matèria econòmica
i, en especial, les obligacions dimanants de la mateixa Llei.
Cal
destacar la plena independència de l'òrgan dins
del seu sotmetiment a l'ordenament jurídic. L'àmbit
de les seves competències s'estén a l'Administració
general, els comuns, les entitats parapúbliques o de
dret públic, les societats públiques i qualsevol
òrgan o entitat que conformi l'Administració pública
andorrana d'acord amb l'article 13 del Codi de l'Administració,
així com a tots aquells organismes, entitats, persones
físiques i jurídiques que en rebin subvencions,
crèdits, ajudes i avals.
|